Petita reflexio

Tot ens causa una impressió, una sensació, una reacció. No hi ha gairebé res que ens deixi indiferents. Sovint ens quedem només amb la primera impressió d’una persona, un lloc, un objecte, un color. Aquesta, pot ser modificada al llarg del temps o també pot ser que no ens canviï.
Hi ha gent que afirma que la primera impressió és la que compta, fins i tot la majoria afirma que aprovem o desaprovem el caràcter d’una persona només a primera vista, amb la primera impressió.
Tot plegat són impressions, les impressions són involuntàries i no parem de tenir-ne o de crear-ne. El cos, i sobretot la ment humana no es cansa de formar-se i de tenir impressions. Així és com vull arribar a la segona part del títol d’aquest bloc i de la meva reflexió: les impressions i les expressions que cadascú té és bo expressar-les. Pot ser que en fer-te una primera impressió de quelcom, la intentis explicar i no puguis fer-ho amb paraules, però que realment tinguis en ment aquella impressió. També pot passar que quan l’expliquis pensis que allò que tu pensaves no té cap mena de sentit.
Així és com arribem a la pluralitat de formes d’expressió. Tu pots expressar un sentiment amb una paraula, però també amb una frase. El pots expressar amb un dibuix, o amb una mirada. Un somriure és expressar i una llàgrima també expressa. Una fotografia pot ser molt expressiva, també ho pot ser un quadre. Una escultura també transmet, expressa per ella mateixa.
I així és com les impressions i les expressions es connecten: una obra d’art pot tenir l’objectiu de l’artista de causar una determinada impressió a l’espectador, una escultura també pot estar expressant dolor, misèria, eufòria, tendresa.
Per altra banda, tot el que expressa, també comunica a la vegada. Una fotografia pot estar expressant ordre o caos, bellesa, pau, profunditat, situacions, equilibri; una pel•lícula també és una forma d’expressió, comunica uns valors, divulga un fet històric, transmet un sentiment...
Així també arribem a la virtut de la comunicació en la vessant artística. El motiu és ben fàcil: la sensació que vol expressar l’artista quan crea pot ser una de diferent a la que rep i sent l’espectador. Així doncs, la expressió de l’artista ha causat una impressió diferent de la que aquest pensava a l’espectador.
Això pot crear riquesa expressiva, noves idees, interactuació entre artista i espectador...
Amb aquesta petita reflexió, també vull defensar la comunicació en totes les seves vessants ja que aquest terme és molt ampli. Així si les impressions que tenim les expressem d’una manera o d’una altra, ja sigui compartint-les o de forma íntima, descobrirem que hi ha moltes maneres de canalitzar-les i expressar-les.
Endavant, doncs, la pluralitat de formes d’expressió i comunicació.