Vídeo Lipdub

Hola a tothom!

En aquest vídeo podeu veure com funcionarà el Lipdub que farem el dia 27 de maig, en motiu de la celebració dels 15 anys de Pani

Us animem a tots a veure'l i participar-hi!

En aquesta entrada voldria parlar d'un grup de música francès: Tryo. La seva música és una fusió entre reaggue, rumba i ska. Però jo crec que el més interessant d'aquesta banda és la capacitat que tenen per construir denúncies de temes socials actuals en forma de cançons magnífiques. Parlen sobre l'educació i el sistema educatiu, els joves, el govern i també sobre l'amor.
En concret, volia analitzar aquest videoclip de la cançó "Toi et moi". Si ens fixem en la seva lletra (que deixo també escrita) podem veure que ens està fent una denúncia de fets horrorosos i plens de injustícia que estan passant al món (soldats morts en una guerra, judicis injustos, persones sense vivenda, el canvi climàtic... Podem veure alguns d'aquests temes mentre el protagonista hi camina. És interessant veure com només es graven els peus del personatge i els diferents paissatges per on va passant. Això és un recurs expressiu molt especial i jo crec que molt ben trobat perquè fa que el videoclip consti, tansols, de detalls en què l'espectador posa tota la seva atenció.
Aquesta cançó també té moments per l'amor i els sentiments i explica com malgrat totes les desgràcies i problemes mundials, quan el personatge està amb la persona que estima es crea una bombolla a part que a la vegada li dóna més força per encarar-se al món real.
Us animo a que mireu aquest videoclip ja que penso que es tracta d'una innovació audiovisual en molts sentits.

Aquí teniu el link del videoclip: http://www.youtube.com/watch?v=gQEmoZBq9y0

Lletra de la cançó de TRYO "Toi et moi"

Ce matin, 3000 licenciés, grève des sapeurs pompiers,
Embouteillage et pollution pour Paris agglomération.
Ce matin, l'Abbé Pierre est mort, on l'enterre sur TF1,
2 clochards retrouvés morts près du canal St Martin.
Ce matin, le CAC va de l'avant, 2 soldats de moins pour l'occident,
10 civiles de tués à Bagdad dans les bras sanglants des Giads.

Toi et moi, dans tout ça, on n'apparaît pas,
On se contente d'être là, on s'aime et puis voilà on s'aime.

Ce matin, menace de grippe aviaire, trop de fascisme en Bavière,
L'Iran travaille au nucléaire et Areva squatte le Niger.
Ce matin, rapport sur le climat, il ne survivrait que les rats,
Fonte des glaces en Alaska et grosses chaleurs en Angola.

Toi et moi, dans tout ça, on n'apparaît pas,
On se contente d'être là, on s'aime et puis voilà on s'aime.
Toi et moi dans le temps, au milieu de nos enfants,
Plus personne, plus de gens,
Plus de vent, on s'aime
Ce matin

Ce matin, pendaison de Saddam, l'ONU crie au scandale,
Le Tibet se meurt sous les balles, d'une Chine qui fait son capital.

Toi et moi, dans tout ça, on n'apparaît pas,
On se contente d'être là, on s'aime et puis voilà on s'aime.
Toi et moi dans le temps, au milieu de nos enfants,
Plus personne, plus de gens,
Plus de vent, on s'aime

Ce matin, il fait presque beau, ça tombe bien je me suis levé tôt
Avec le coq et les oiseaux sans journaux et sans météo.
Ce matin, j'attaque un autre jour,
Avec toi mon amour cette journée durera toujours
On n'en fera jamais le tour

Toi et moi, dans tout ça, on n'apparaît pas,
On se contente d'être là, on s'aime et puis voilà on s'aime.
Toi et moi dans le temps, au milieu de nos enfants,
Plus personne, plus de gens,
Plus de vent, on s'aime.

La publicitat gràfica: un reflex de la societat

Amb motiu del meu gran interès pels cartells publicitaris antics, voldria analitzar un anunci publicat l'any 1965 a Espanya (en ple franquisme) centrant-me amb el reflex de la societat en la publicitat.
Així doncs, denunciar i criticar a través d'aquest cartell publicitar (gens extrany en l'època) la subordinació claríssima de la dona vers l'home.



Anàlisi dels aspectes formals: lectura objectiva
Tipus d’imatge: Aunci, en color, publicat l’any 1965.

Estructura i composició: L’estructura de l’anunci és ben clara: a la part superior hi ha la imatge d’una dona jove que mostra una sopera amb sopa knorr. A la part inferior s’hi pot llegir primer un clar i concís eslògan: “Deles cariño y sabor...con algo de usted y algo de Korr” i més a baix, amb lletra més petita hi diu: “Cuando sus amigos vienen a cenar a su casa, usted se esmera. Hay que quedar bien. Por eso prepara Sopa Knorr. Un primer plato de...calidad Suiza.” Finalment apareix “Knorr, la sopa de calidad Suiza”

Llum i color: Els colors predominants són la gama de morats granatosos pel jersei i el fons de la fotografia.

Punt de vista i perspectiva: La dona que mostra la sopera amb sopa knorr se la enfoca des del pit fins al cap. La protagonista mira a l’espectador amb un lleuger somriure de satisfacció.

Característiques del text: El text, en castellà, és una part important de l’anunci. Ens diu que una de les preocupacions que ha de tenir una dona, que és quedar bé amb els amics del seu marit, ja no serà tant important. La sopa knorr t’ho facilita i t’assegura l’èxit.

Anàlisi dels aspectes expressius: lectura subjectiva

Anàlisi de la situació: La noia es situa a l’interior d’una llar, satisfeta d’haver preparat un plat que deixarà content a aquell qui el provi i sense pressió ni angoixa de que li hagi pogut quedar malament.

Relacions entre el que es veu: S’associen les sopes knorr amb facilitat per cuinar-les i una garantia de qualitat.

Interpretació: Amb aquest anunci es demostra la importància que donaven les dones en què el seu marit, i fins i tot els amics del seu marit, estiguessin satisfets i contents d’ella en aquest cas, en l’àmbit de la cuina.

Suggerències i sensacions que transmet: Transmet facilitat cap a les dones de l’època, conscients de que no podíen deixar d’estar i cuidar els seus marits.
Anàlisi i funcions del text: El text, ens posa un exemple quotidià de les feines que feien les dones: cuinar. En particular, ens explica que un dels moments en què passaven més tensió era per quedar com una esposa exemplar davant dels amics del seu marit. Hem de deduir doncs, que moltes dones se sentiran identificades amb aquest exemple i veuran en knorr, un producte que podrà salvar-les de la por de “quedar malament”

Conclusions globals: En aquest anunci es comprova la total submissió de la dona al marit. S’afirma que ella ha de donar una bona imatge davant dels amics del seu marit i que, per això ha de preparar Sopa Knorr, perquè els amics del seu marit quedin satisfets amb el sopar i tinguin una bona imatge seva.
Ens mostra el paper de la dona al servei de la llar.

Us convido doncs, a reflexionar sobre una qüestió: hi ha anuncis com aquest a l'actualitat? Hi ha anuncis que transmetin aquest mateix missatge? Existeix el progrés en aquest camp?

Petita reflexio

Tot ens causa una impressió, una sensació, una reacció. No hi ha gairebé res que ens deixi indiferents. Sovint ens quedem només amb la primera impressió d’una persona, un lloc, un objecte, un color. Aquesta, pot ser modificada al llarg del temps o també pot ser que no ens canviï.
Hi ha gent que afirma que la primera impressió és la que compta, fins i tot la majoria afirma que aprovem o desaprovem el caràcter d’una persona només a primera vista, amb la primera impressió.
Tot plegat són impressions, les impressions són involuntàries i no parem de tenir-ne o de crear-ne. El cos, i sobretot la ment humana no es cansa de formar-se i de tenir impressions. Així és com vull arribar a la segona part del títol d’aquest bloc i de la meva reflexió: les impressions i les expressions que cadascú té és bo expressar-les. Pot ser que en fer-te una primera impressió de quelcom, la intentis explicar i no puguis fer-ho amb paraules, però que realment tinguis en ment aquella impressió. També pot passar que quan l’expliquis pensis que allò que tu pensaves no té cap mena de sentit.
Així és com arribem a la pluralitat de formes d’expressió. Tu pots expressar un sentiment amb una paraula, però també amb una frase. El pots expressar amb un dibuix, o amb una mirada. Un somriure és expressar i una llàgrima també expressa. Una fotografia pot ser molt expressiva, també ho pot ser un quadre. Una escultura també transmet, expressa per ella mateixa.
I així és com les impressions i les expressions es connecten: una obra d’art pot tenir l’objectiu de l’artista de causar una determinada impressió a l’espectador, una escultura també pot estar expressant dolor, misèria, eufòria, tendresa.
Per altra banda, tot el que expressa, també comunica a la vegada. Una fotografia pot estar expressant ordre o caos, bellesa, pau, profunditat, situacions, equilibri; una pel•lícula també és una forma d’expressió, comunica uns valors, divulga un fet històric, transmet un sentiment...
Així també arribem a la virtut de la comunicació en la vessant artística. El motiu és ben fàcil: la sensació que vol expressar l’artista quan crea pot ser una de diferent a la que rep i sent l’espectador. Així doncs, la expressió de l’artista ha causat una impressió diferent de la que aquest pensava a l’espectador.
Això pot crear riquesa expressiva, noves idees, interactuació entre artista i espectador...
Amb aquesta petita reflexió, també vull defensar la comunicació en totes les seves vessants ja que aquest terme és molt ampli. Així si les impressions que tenim les expressem d’una manera o d’una altra, ja sigui compartint-les o de forma íntima, descobrirem que hi ha moltes maneres de canalitzar-les i expressar-les.
Endavant, doncs, la pluralitat de formes d’expressió i comunicació.