La publicitat gràfica: un reflex de la societat

Amb motiu del meu gran interès pels cartells publicitaris antics, voldria analitzar un anunci publicat l'any 1965 a Espanya (en ple franquisme) centrant-me amb el reflex de la societat en la publicitat.
Així doncs, denunciar i criticar a través d'aquest cartell publicitar (gens extrany en l'època) la subordinació claríssima de la dona vers l'home.



Anàlisi dels aspectes formals: lectura objectiva
Tipus d’imatge: Aunci, en color, publicat l’any 1965.

Estructura i composició: L’estructura de l’anunci és ben clara: a la part superior hi ha la imatge d’una dona jove que mostra una sopera amb sopa knorr. A la part inferior s’hi pot llegir primer un clar i concís eslògan: “Deles cariño y sabor...con algo de usted y algo de Korr” i més a baix, amb lletra més petita hi diu: “Cuando sus amigos vienen a cenar a su casa, usted se esmera. Hay que quedar bien. Por eso prepara Sopa Knorr. Un primer plato de...calidad Suiza.” Finalment apareix “Knorr, la sopa de calidad Suiza”

Llum i color: Els colors predominants són la gama de morats granatosos pel jersei i el fons de la fotografia.

Punt de vista i perspectiva: La dona que mostra la sopera amb sopa knorr se la enfoca des del pit fins al cap. La protagonista mira a l’espectador amb un lleuger somriure de satisfacció.

Característiques del text: El text, en castellà, és una part important de l’anunci. Ens diu que una de les preocupacions que ha de tenir una dona, que és quedar bé amb els amics del seu marit, ja no serà tant important. La sopa knorr t’ho facilita i t’assegura l’èxit.

Anàlisi dels aspectes expressius: lectura subjectiva

Anàlisi de la situació: La noia es situa a l’interior d’una llar, satisfeta d’haver preparat un plat que deixarà content a aquell qui el provi i sense pressió ni angoixa de que li hagi pogut quedar malament.

Relacions entre el que es veu: S’associen les sopes knorr amb facilitat per cuinar-les i una garantia de qualitat.

Interpretació: Amb aquest anunci es demostra la importància que donaven les dones en què el seu marit, i fins i tot els amics del seu marit, estiguessin satisfets i contents d’ella en aquest cas, en l’àmbit de la cuina.

Suggerències i sensacions que transmet: Transmet facilitat cap a les dones de l’època, conscients de que no podíen deixar d’estar i cuidar els seus marits.
Anàlisi i funcions del text: El text, ens posa un exemple quotidià de les feines que feien les dones: cuinar. En particular, ens explica que un dels moments en què passaven més tensió era per quedar com una esposa exemplar davant dels amics del seu marit. Hem de deduir doncs, que moltes dones se sentiran identificades amb aquest exemple i veuran en knorr, un producte que podrà salvar-les de la por de “quedar malament”

Conclusions globals: En aquest anunci es comprova la total submissió de la dona al marit. S’afirma que ella ha de donar una bona imatge davant dels amics del seu marit i que, per això ha de preparar Sopa Knorr, perquè els amics del seu marit quedin satisfets amb el sopar i tinguin una bona imatge seva.
Ens mostra el paper de la dona al servei de la llar.

Us convido doncs, a reflexionar sobre una qüestió: hi ha anuncis com aquest a l'actualitat? Hi ha anuncis que transmetin aquest mateix missatge? Existeix el progrés en aquest camp?

Petita reflexio

Tot ens causa una impressió, una sensació, una reacció. No hi ha gairebé res que ens deixi indiferents. Sovint ens quedem només amb la primera impressió d’una persona, un lloc, un objecte, un color. Aquesta, pot ser modificada al llarg del temps o també pot ser que no ens canviï.
Hi ha gent que afirma que la primera impressió és la que compta, fins i tot la majoria afirma que aprovem o desaprovem el caràcter d’una persona només a primera vista, amb la primera impressió.
Tot plegat són impressions, les impressions són involuntàries i no parem de tenir-ne o de crear-ne. El cos, i sobretot la ment humana no es cansa de formar-se i de tenir impressions. Així és com vull arribar a la segona part del títol d’aquest bloc i de la meva reflexió: les impressions i les expressions que cadascú té és bo expressar-les. Pot ser que en fer-te una primera impressió de quelcom, la intentis explicar i no puguis fer-ho amb paraules, però que realment tinguis en ment aquella impressió. També pot passar que quan l’expliquis pensis que allò que tu pensaves no té cap mena de sentit.
Així és com arribem a la pluralitat de formes d’expressió. Tu pots expressar un sentiment amb una paraula, però també amb una frase. El pots expressar amb un dibuix, o amb una mirada. Un somriure és expressar i una llàgrima també expressa. Una fotografia pot ser molt expressiva, també ho pot ser un quadre. Una escultura també transmet, expressa per ella mateixa.
I així és com les impressions i les expressions es connecten: una obra d’art pot tenir l’objectiu de l’artista de causar una determinada impressió a l’espectador, una escultura també pot estar expressant dolor, misèria, eufòria, tendresa.
Per altra banda, tot el que expressa, també comunica a la vegada. Una fotografia pot estar expressant ordre o caos, bellesa, pau, profunditat, situacions, equilibri; una pel•lícula també és una forma d’expressió, comunica uns valors, divulga un fet històric, transmet un sentiment...
Així també arribem a la virtut de la comunicació en la vessant artística. El motiu és ben fàcil: la sensació que vol expressar l’artista quan crea pot ser una de diferent a la que rep i sent l’espectador. Així doncs, la expressió de l’artista ha causat una impressió diferent de la que aquest pensava a l’espectador.
Això pot crear riquesa expressiva, noves idees, interactuació entre artista i espectador...
Amb aquesta petita reflexió, també vull defensar la comunicació en totes les seves vessants ja que aquest terme és molt ampli. Així si les impressions que tenim les expressem d’una manera o d’una altra, ja sigui compartint-les o de forma íntima, descobrirem que hi ha moltes maneres de canalitzar-les i expressar-les.
Endavant, doncs, la pluralitat de formes d’expressió i comunicació.